Prova de final de curs

Sant Jordi 2012

Us oferim els originals guanyadors del concurs de Sant Jordi d'enguany.

Gaudiu-ne!

Llibres i lectures

En aquesta presentació trobareu algunes frases molt interessants escrites per alumnes de 1r d'ESO del nostre institut: allà es reflecteix la seva experiència com a lectors i com valoren els llibres i les lectures que fan i que han fet.

Esperem que gaudiu amb les seves reflexions.

Enhorabona!

AMB JAUME BONET I ELS JUBILATS PER MALLORCA EN LA SEVA LLUITA PELS DRETS LINGÜÍSTICS

Dilluns dia dotze de març, un grupet d’alumnes de 2n de batxillerat (n’Alexandra Cifre González, n’Antoni Sánchez Aguiló, n’Antoni Amengual Bover, en Miquel Àngel Guenkov Martín, en Tomàs Salom Miró, en Javier Sánchez García i en Miquel Àngel Jaume Oliver), acompanyats pel nostre professor de català, vàrem anar a Can Alcover a visitar en Jaume Bonet, el membre de Jubilats per Mallorca en vaga de fam, que s’ha convertit en símbol d’estima a la llengua i a la cultura de les Illes Balears, i de coratge en plantar cara davant el retrocés lingüístic que ha posat en marxa l’actual Govern. En va sortir aquesta entrevista, que us oferim fil per randa, sense canviar ni un mot del que ens va contestar aquest mestre de 64 anys:


Per què feis aquesta vaga?

Jubilats per Mallorca –perquè no som jo qui faig la vaga, és l’associació qui la fa– vàrem estar discutint-ho i vàrem prendre aquesta decisió. Nosaltres veim que actualment hi ha una intenció clara per part del Govern Balear de fer recular la llengua pròpia de les illes Balears. Molta gent diu que els territoris no tenen llengua, però la Declaració Universal dels Drets Lingüístics diu que per llengua pròpia d’un territori s’entén la llengua de la comunitat lingüística històricament establerta en aquell espai. I nosaltres vèiem que el Govern Balear té una intenció clara: quan varen introduir les pel·lícules en castellà a IB3 varen dir que era per reflectir la realitat lingüística del carrer, i això estaria bé, i no hi tindríem res que dir, si també Antena 3, La Sexta, La 4, etc., etc. fessin el 50 % en català; llavors estaria molt bé, però essent que això no és així, IB3 hauria d’intentar compensar una mica el dèficit que hi ha per aquest altre costat. Això es veu des de molts punts de vista. I la darrera cosa és això del requisit per fer feina a la funció pública. Nosaltres entenem que, en principi, el fet... i, a més, està d’acord amb l’observació de la Declaració dels drets lingüístics, que està aprovada per la UNESCO i a la qual es varen adherir per unanimitat tant el Parlament espanyol com el Parlament balear en el seu moment (em pens que era l’any 96)... i, en aquell moment, hi va haver a Puerto Rico un intent de posar com a únic idioma oficial l’anglès. Això no va anar endavant: es va fer un referèndum i, per un 52 contra un 48 per cent, no va anar endavant. I, en aquell moment, la Declaració Universal dels Drets Lingüístics servia per defensar el castellà enfront de l’anglès a Puerto Rico, però també serveix per defensar el català aquí pels mateixos motius, exactament pels mateixos motius. Nosaltres opinam que el fet que hi hagi una llengua amb un grau d’obligatorietat de coneixement superior a la llengua pròpia del territori és un fet colonialista, i això ho tenim ara, baldament el Govern Balear no aprovi la llei de la funció pública; però és que si aprova la llei de la funció pública, fins i tot els municipals, fins i tot els que fan feina a l’administració pública, no importarà que entenguin el mallorquí. Si jo hi vaig i xerr el mallorquí, em podran dir “no te entiendo”, fins i tot un municipal, cosa que ara no passa. Els joves tenen un altre inconvenient, que ara no és el motiu de la nostra vaga, el motiu de la nostra vaga és això que he dit fins ara. Això dels joves és un motiu circumstancial. Fins ara, tota la gent que ha estudiat a les Illes Balears aquests darrers no sé quants d’anys té el requisit equivalent que es demana per al lloc al qual aspiri a l’administració pública. O sigui, per ser municipal s’exigeix el batxiller i el nivell B de català. Sigui quina sigui la llengua familiar, si tenen el batxiller tenen el nivell B, que és el
que s’exigeix. Si, a partir d’aquest moment, en unes oposicions, per a 10 places de municipal se’n presenten 50, llevant el requisit, per a 10 places de municipal se’n presentaran 500, perquè gent que no viu aquí es podrà presentar a les oposicions; si les aprova queda i, si no les aprova, se’n tornarà al seu poble. Però vaja, si no fos així, nosaltres també faríem la vaga de fam perquè és més pels drets lingüístics i per la dignitat de la llengua que no per això, que és un tema afegit que als joves supòs que vos pot fer pensar-hi un poc.
La vaga de fam, per tant, la feim bàsicament per dos motius. Normalment, hi ha gent que està en contra de les vagues de fam en general i un dels arguments que hi posen és que una vaga de fam és que no tens arguments i, com que no tens arguments, pegues una potadeta de nin petit i fas una vaga de fam. Nosaltres creim que tenim molts d’arguments, allò que no tenim és manera de fer-los arribar a la gent perquè els mitjans de comunicació, la immensa majoria, estan controlats pels mateixos i, per tant, nosaltres la feim perquè creim que pot ser un altaveu perquè aquests arguments arribin a més gents. Això és un dels dos motius. I el segon motiu és per intentar que el Govern Balear, o el Parlament, torni enrere aquesta Llei de funció pública o no modifiqui de la Llei de funció pública els aspectes que afecten la Llei de normalització lingüística.

Creu vostè que els joves com nosaltres, que hem crescut amb el català i l’estimam tant com vostè, podem fer alguna cosa o tenim res a dir sobre aquest tema?

Jo crec que una cosa importantíssima és fugir dels radicalismes. A vegades hi ha radicalismes, insults o coses d’aqueixes, que no són gens bons. Hem de donar-li un to de normalitat a la llengua i, sobretot, usar-la. El més important és això, usar-la, jugar-hi, ja sé que de vegades és difícil, perquè estau avesats a conversar en castellà amb el grup, amb els amics. A vegades va molt bé jugar, anar canviant els papers: si tu li xerres en mallorquí, ell te contesta en castellà i, quan ell gira, tu li gires, per exemple; fer jocs d’aquests va molt bé per agafar l’hàbit. De vegades és més bo de fer canviar la manera de pensar que canviar un hàbit de comportament; canviar els hàbits de comportament és molt difícil, però jugar va bé, és una manera bona per anar canviant d’hàbits i, sobretot, escampar aquesta actitud positiva.
L’altre dia, per la ràdio, on havia sortit una entrevista que ens feren a un parell de l’associació de Jubilats per Mallorca, després hi va haver uns comentaris i va sortir un antic alumne meu de l’escola del Rafal Vell, on vaig estar uns quants anys fent feina, en Paquito Suárez, xerrant sobre la llengua dient que sa mare era peruana i que ell era foraster de segona generació per part de son pare i que estava molt content de saber la llengua d’aquí, que estava molt content i tal; i aquella intervenció d’aquest antic alumne, pel que m’han contat els que el sentiren –jo no el vaig sentir– degué ser més eficaç i degué fer molt més efecte que no els discursos que havien fet els tres de l’associació que havien xerrat abans.
En relació a la vaga de fam aquesta, hi ha un facebook que es diu “Jubilats per Mallorca”, per tant, és molt bo de trobar, i, en aquest facebook, hi ha tres vídeos i molts de textos escrits. Si ho mirau i hi ha qualcun d’aquests vídeos o d’aquests escrits que vos agrada, una cosa que podeu fer és escampar-lo i enviar-lo a altra gent...

A la revista següent podeu llegir i descarregar-vos l'entrevista íntegra:

Open publication - Free publishing - More drets

Us presentem els poemes i relats originals premiats al concurs de Sant Jordi d'enguany.

Endinseu-vos-hi, assaboriu-los, gaudiu-ne!

Enhorabona Berkan, Danlin, Fabián, Helena, Jaume, Laura i Sandy!

Les emocions

A segon d'ESO, emmarcat en el Programa de Competència Social del Dr. Segura, estem aprenent a posar nom a les emocions, a identificar-les, a gestionar-les...

Per facilitar-nos-ho, el nostre company Juan Antonio Aguilera, amb la col·laboració del seu pare, el músic Juan Aguilera, ha compost dues peces per ajudar-nos a identificar els sentiments que la música ens suggereix. Moltes gràcies, Juan Antonio, per aquest regal que ens has fet i enhorabona!!!

A classe, cadascú va escriure els diferents sentiments que les notes musicals li despertaven i, entre tots en vam recollir més d'una vintena, entre els quals: alleugeriment, nostàlgia, pena, benestar, tranquil·litat, felicitat, alegria, acceleració...

Escoltem-lo!

Amb una pols de misteri

La gent de quart de l'Arxiduc ens ha volgut obsequiar amb un grapat d'històries per llegir una d'aquestes nits d'hivern. Són històries reals? Són viscudes? Les han pescades amb fil d'or o amb ham de plata? Què hi fa una cosa o l'altra? Les han tret de l'aigua cega del record, o d'un mar de fantasia? Les han rentat, les han cuinat, les han polit... I ara, ens esperen perquè les llevem del plat del silenci. Agafem-les, posem-hi el tremp que més ens agradi, potser un pessic de sal... Però, compte, que les han ben amanides amb una pols de misteri.